COMPLEMENTS

4-.COMPLEMENTS

CALÇAT:

El calçat, calcer o calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Es pot incloure aquí l'abasta, l'espardenya, la bota, la botina, la sandàlia, el soc o l'esclop, la katiuska, la sabata, la sabatilla, el peu de gat, o qualsevol altre dels molts que han existit. Els tipus bàsics, actualment, són: la sabata, que cobreix el peu però no arriba al turmell; la bota, que cobreix peu i turmell i pot arribar més amunt; la sabatilla, normalment de descans, i amb variants populars com l'espardenya, calçat popular tradicional dels Països Catalans, usat durant segles per la gent del poble, que no podia aspirar a adquirir sabates; la sandàlia, que consta de sola i betes i deixa a la vista la major part del peu, així com altres d'emparentats, com la xancleta, que es duu a retaló.

CORBATA:

La corbata és una peça de roba (seda, mussolina, etc.) que es col·loca entorn del coll de la camisa i es nua a la part frontal, de manera que resta un nus al coll, emmarcat pel coll de la camisa, i la resta de la peça en dos faldons que pengen sobre el pit, l'anterior --més ample-- tapant el posterior --més estret--; la funció és decorar coll i pit. La corbata és peça indispensable de la indumentària formal masculina.

BARRET:

El barret o capell és una lligadura (una peça de roba que serveix per a cobrir el cap) que consta de copa (part que cobreix el crani) i ala o ales (que envolten la copa); sol ornar-se amb una cinta, sovint combinada amb un llaç. Es pot portar com a protecció contra els elements, per motius religiosos, per seguretat o com a accessori de moda. En el passat, els barrets eren un indicador d'estatus social. En els militars, poden denotar graduació i arma.

ULLERES:

Les ulleres són un instrument òptic format per dos marcs (cella i cèrcol) que suporten dues lents unides per un arc, anomenat pont, que es recolza al mas mitjançant plaquetes, i dues barnilles que, articulades per frontisses, ajuden a subjectar i sostenir el conjunt tot recolzant-se a l'orella mitjançant els extrems torçats anatòmicament (ànimes). S'empren per a compensar defectes refractius o de visió binocular, o simplement per estètica.

GUANTS:

El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separata.
Dos tipus peculiars de guant són:

• la manyopla, que només té cobertura independent per al dit gros;
• la mitena, guant sense dits o tallat a mig dit.

Els materials de confecció varien segons la funció i poden incloure cotó, llana, pell o làtex, entre altres.

JOIERIA:

La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies. També és l'obrador d'un joier o la botiga on es venen els productes. Les joies són objectes ornamentals portats per persones, normalment fetes amb gemmes i metalls preciosos. Tanmateix, les joies poden i han estat fetes de gairebé qualsevol tipus de material. Normalment, quan no inclou gaires metalls preciosos purs, gemmes nobles o altres materials preciosos o preuats, el producte s'anomena bijuteria en català, i pot ser d'alta qualitat però d'un preu més baix.

RELLOTGE DE PULSERA:

Un rellotge de polsera és un rellotge que es porta al canell subjecte amb una corretja de pell, goma o metall.
En un principi, els rellotges de polsera eren poc populars per als homes, que preferien els rellotges de butxaca i desdenyaven els de polsera perquè els creien semblants a una joia per dama.

BASTÓ:

Un bastó, és una eina o una arma, de canya, de fusta (lledoner, castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, banús...), de rotang o d'altres materials generalment lleugers com ara l'alumini, el grafit; principalment usat per caminar en llocs difícils, útil per menar el bestiar, etc. Amb aquest útil, determinats pobles, han desenvolupat tècniques de combat molt elaborades, atès que és un element que no crida l'atenció, és fàcil de fabricar i no crea enveges ni sospites al poderós.

VENTALL:

Un ventall o vano també conegut com a "palmito" en la forma empleada pels els artesans que el creen o palmiters, és un instrument que serveix per ventilar produint una agitació de l'aire. Proporciona una sensació de frescor en ajudar a l'evaporació del suor de la pell.

ARMA:

Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o un altre tipus de conflicte. Pot ser utilitzada contra éssers humans en tasques d'atac, defensa i destrucció de forces o instal·lacions enemigues, o simplement com una efectiva amenaça. Una arma és per tant un dispositiu que amplia la direcció i la magnitud d'una força. Segons una altra interpretació, podrien definir-se com els dispositius més senzills que utilitzen avantatges mecàniques per multiplicar una força

BOSSA DE MÀ:

La bossa de mà o simplement bossa és un accessori de moda d'ús generalment femení que serveix per a transportar un nombre reduït d'objectes d'ús freqüent, com ara carteres, moneders, claus, documents, articles de bellesa femenina (maquillatge, pintallavis, etc.), pinta, cigarrets, etc. Pot tenir diferents formes i mides i, així mateix, es pot fabricar amb una pluralitat de materials (per exemple, cuir, plàstic o tela); aquests elements depenen, en gran mesura, de la moda existent en un moment i lloc determinats.borsa» que, al seu torn, procedeix del llatí (bursa) que, al seu torn, prové del grec βυρσα /Byrsa. En la parla col·loquial aquests accessoris sovint són designats, impròpiament, pel castellanisme "bolso". Fabricants de bosses reputats són Louis Vuitton i Dolce & Gabbana, per esmentar-ne alguns
Concretament, la bossa femenina s'anomena bossa de mà quan duu nansa curta i es porta a la mà; per qüestions de comoditat, però, la majoria de bosses pengen d'una corretja més o menys llarga, i es duen sobre l'espatlla o bé en bandolera. En català, «bossa» deriva de la paraula «

PARAIGUA:

Un paraigua és un estri portàtil utilitzat per protegir-se de la pluja. Està format per una superfície convexa de plàstic o altre material similar, que està subjectada a unes barnilles articulades a l'extrem d'un bastó i al voltant d'aquest que acaba en un mànec adequat per portar el paraigua amb una mà. Les barnilles permeten plegar el paraigua quan no plou o s'està a aixopluc.
Un paraigua tancat pot servir de bastó, encara que també hi ha versions de butxaca que tenen barnilles doblement articulades que un cop plegat es redueix l'objecte al voltant d'un pam de llargada.
Aquest mateix estri, per protegir-se del sol, s'anomena ombrel·la o para-sol. L'ús de grans para-sols a la platja, fixats a la sorra, és relativament modern.