LA HITORIA

 2.HISTORIA

Fins al segle XV, la història de la moda és la història de la vestimenta, atès que fins aquell moment els canvis en l'abillament eren molt lents o pràcticament inexistents, no es pot parlar de moda en el sentit actual.

La moda al Reinaixement

Amb el Renaixement es redescobreix la humanitat com a centre de l'Univers, per primera vegada es van estudiar les proporcions. Fins a la primera meitat del segle XVI homes i dones portaven vestits que resseguien les formes del cos sense alterar-les. A la segona meitat del segle XVI es va iniciar un procés de major rigidesa en el vestuari a causa de la influència de la moda d’Espanya i de la intervenció moral de la Contrareforma. Els vestits es van tornar a tancar, i a la fi del segle es va posar de moda la gorgera, que era un coll de tela emmidonat i les faldilles femenines eren en forma de campana rígida.

Segle XVII

Cap a 1630 la moda masculina pren un aire gairebé militar amb gipons i botes altes de cuir, amb una espasa al costat i i bigoti marcia

Segle XVIII

En aquest segle, la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental. És també en el segle XVIII, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l'individualisme, que apareixen els primers noms de creadors de moda i d'estilistes.

Segle XIX

Al segle XIX, Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l'estatut actual del modista creador i, aprofitant els avanços de la revolucó industrial, fou el primer que mirà d'industrialitzar les seves creacions i de fer importants indústries de tots els complements del vestir, que fins llavors no havien estat sinó petites artesanies.

Segle XX 

El segle XX es va caracteritzar per la descoberta de fibres artificials i la difusió del prêt-à-porter (llest per a emportar), com a fet sociològic d'igualació. Fins aquell moment les persones només s'havien pogut comprar les peces de vestir a mida i per previ encàrrec, amb costs molt més elevats. El fet de poder comprar els vestits com a les botigues actualment va portar els modistes creadors a llançar llurs propis complements: perf

 ums, bijuteria, quants, mitjes, etc., per cobrir sempre ells tot el camp del consum de la moda.

New Look

Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver restriccions en els proveïments de tot tipus que van afectar la moda i durant aquells anys les línies proposades pels dissenyadors van passar a ser simples i poc espectaculars. Als Estats Units es van estendre els pantaloms texans. Fins i tot algunes dones es pintaven les mitges a les cames, ja que mancava el miló.

Christian Dior va ser l'artífex de la moda de postguerra llançant, el 1970, l'anomenat New look. Dior havia estat anteriorment antiquari i tenia al cap una dona senyorívola, refinada i romàntica. En el vestit proposava la cintura de vespa i les faldilles llargues i amples. Els vestits de Dior eren falsament naturals i li agradava el blanc i el negre. L'aspecte ultrafemení de la roba s’accentuava amb els complements: eren obligatoris els quants, les sabates de taló i els capells.

Anys cinquanta

Amb el final de la Segona Guerra mundial el paper preponderant dels Estats Units i la Unió Soviètica s’afermà. Els nord-americans influïren a Europa en la moda, el parlar, el ball, el cant etc. Els joves europeus adoptaren una moda més esportiva i informal: els pantalons texans, les samarretes i els nois les jaquetes de pell i la brillantina. Per primera vegada els joves es vestien de manera diferent que els seus progenitors. Els texans havien estat inventats al segle XIX com a indumentària dels treballadors gràcies a la robustesa del seu teixit, amb doble costura i rivets de metall. Els universitaris americans l’adoptaren després de l’èxit de la pel·lícula “El salvatge” amb el jove Marlon Brando. Però el fenomen Elvis Presley i ell rock'n' roll, el va consolidar definitivament. A Europa també el món de la moda passà a ser de consum massiu.

Anys seixanta

En la dècada de 1960 canvia radicalment la moral i l'estil de vida en el qual estem encara radicats. El 1964 esclatava la intervenció nord-americana a la guerra del Vietnam. A la Universitat de Berkeley hi ha la primera manifestació d'estudiants i poc després el Maig de 1968 on es manifestaven també contra el món elitista que precisament era els sustentadors de la moda d'alta costura. Els manifestants del maig francès duien: anoracs, bufandes, texans, jerseis deformats i sabatilles de tennis.

Anys Setanta

Als estats Units, com a reacció a la guerra del Vietnam, sorgeix el Flower Power, i el festival de Woodstock.

Els Hippy de principis de la dècada, portaven camises grans i llargues, túniques transparents, colors espurnejants, flors gegants joies de tot tipus i vestits exòtics. Els cabells es transformaren sempre en un garbuix de rínxols sense pentinar. Això, tot plegat, era com una antimoda i símbol de la llibertat.

Als anys setanta ja no es pot parlar de moda sinó, en plural, de modes. Yves Saint Laurent, per exemple, aplicà a les seves col·leccions femenines vestimentes típicament masculines com l'esmòquing, el trench, i knikerbokers. Amb consideració al folcklore, creà un famosa col·lecció a l'estil rus, seguida d’una altra a l'estil xinès. Diverses vegades les seves col·leccions estaven inspirades en el món de l'art, del pop, el cubisme (col·lecció Picasso) o el fausvisme.

Anys Vuitanta

En aquesta dècada hi ha una redefinició del concepte d'estilista. No n'hi havia prou amb ésser un bon artesà i crear vestits d'òptima factura i de qualitat, sinó que també s'havia de donar una imatge atractiva del propi producte. La competència a causa de la globalització passava a ser despietada. Amb el desenvolupament d'internet cada marca va crear la seva pròpia pàgina web, no només per fer cridar l'atenció sinó per vendre alguns dels seus productes directament al client.

La moda dels anys vuitanta es va caracteritzar pel culte a l'èxit i a l'eficiència. L'estètica punk es va dulcificar en la passarel·la. Es va desenvolupar la cursa per tenir bona forma física, i fins i tot per a persones que ja no eren joves es van adaptar vestits esportius. En aquest moment la moda va passar a ser realment internacional. Amb la reducció de la importància de l’alta costura francesa, cada nació desenvolupà un estil propi. A Europa foren Alemanya, Itàlia i Anglaterra mentre emergien els Estats Units i sobretot el Japó, els dissenyadors japonesos majoritàriament emigraren a París on desenvoluparen la seva creativitat amb línies de tall impecable i de materials insòlits.

A Itàlia, Milà en concret, destaquen Giorgio Armani, Missoni, Gianfraco Ferré, Gianni Versace, Dolce & Gabbana. L'èxit d'aquest darrer es deu en gran part a haver vestit la cantant Madonna.

L'ideal de bellesa femenina era el d'una dona esportiva i prima, musculosa i ambiciosa, amb èxit privat i públic.